web analytics
Tòquio, la ciutat on no cal lligar les biciclètes
febr.17

Tòquio, la ciutat on no cal lligar les biciclètes

Vaig créixer en una de les ciutats més perilloses del món, Caracas. Per això, em fa riure cada vegada que escolto a algú dir que cal anar amb compte a Barcelona, especialment al centre. Tot i que és cert que a Barcelona hi ha un problema real amb el robatori, el fet d’haver experimentat el que és viure prenent totes les precaucions possibles diàriament fa que la meva tolerància a la inseguretat pugui ser una mica més alta que la...

Veure Més
alone in the dark night
des.11

alone in the dark night

La nit és quelcom de fascinant. Transforma visualment tot allò que toca, donant-li una càrrega de misteri que la llum del dia esvairà en unes hores. A les ombres inescrutables on no arriva la llum o a les clarianes dels fanals, tot és interpretable. Més enllà dels sentits, la càmara supera l’ull i s’endinsa en una visió particular i deformada de la nit… Aquesta és la primera sèrie d’un projecte sobre la nit, on les...

Veure Més
Metrópoli
oct.30

Metrópoli

Enorme. Frenètica. Aberrant. Impressionant. A Nova York hi ha quelcom colpidor i magnètic; que et deprimeix, t’enamora, o tot a l’hora. Vaig arribar-hi escèptica, poc amiga dels rasca cels interminables i el capitalisme desenfrenat, per passar-hi uns mesos. Desconfiada de les idees romàntiques sobre la ciutat no vaig poder, malgrat tot, restar indiferent. Una ciutat desconeguda que d’alguna manera et resulta familiar...

Veure Més
Sota les guspires
oct.16

Sota les guspires

En venir els diables el panorama de la processó de Festa Major de Sitges es transforma: pràcticament tothom fuig i als carrers només queden els fanàtics del foc, gairebé tots nois i noies adol·lescents que segueixen els diables i el bestiari posant-se ben bé a sota de la tempesta de pirotècnia. Per protegir-se duen tan sols unes ulleres de sol i un barret de palla, que han esdevingut la icona del jovent amant dels diables i feres...

Veure Més
Sense aquell fum esgarrifós …
juny19

Sense aquell fum esgarrifós …

L’antic World Trade Center (1973 – 2001), més conegut per les Torres Bessones de Nova York restaran a la retina de les generacions actuals i futures (pels successos que tots coneixem) com a símbol de la destrucció, l’odi, el deliri, la venjança, el dolor i la desraó. Aquests dies he estat revisant algunes fotografies novaiorqueses i he recopilat aquesta petita sèrie (fetes amb la meva primera i estimada Yashica FX3...

Veure Més
“Canción para un invierno”
març25

“Canción para un invierno”

La Ribera del Jiloca, al cor d’Aragó, on l’hivern es perllonga i el paisatge es projecta infinit. És aquí on unes paraules estructurades en cançó poden valer més que mil imatges. Això és “Canción para un invierno” extraordinari tema de Joaquín Carbonell, que sempre m’acompanya quan trepitjo aquesta terra. I que ha estat la inspiració d’aquesta sèrie. “Mi tierra no es de azúcar, ni tiene...

Veure Més
el lema casteller
jul.04

el lema casteller

Força, equilibri, valor i seny és el lema Casteller … jo a més a més hi trobo infinitat de sinònims, i fins i tot, antònims i és pr això que els trobo tan especials … agilitat alegria alleujament amor bellesa carinyo col.laboració coordinació coratge dolor esforç eufòria expectativa força inocència lideratge naturalitat passió predisposició seguretat sentiment seny simpatia tristesa unió...

Veure Més
Inner Swing
jul.31

Inner Swing

...

Veure Més
Sense títol
jul.04

Sense títol

“Els llibres de fotografia no han de portar text al costat de la imatge; la gent s’ha d’acostumar a llegir la fotografia, observant-la, intentant de saber què va voler dir el fotògraf, descobrint coses que el fotògraf no va advertir. Quan les fotografies porten peu, es limiten a llegir-lo i passen pàgina.” Francesc...

Veure Més
Via morta
maig23

Via morta

Plataforma giratòria a les antigues cotxeres de l’estació de...

Veure Més
1/212

Pin It on Pinterest