web analytics

Petits retalls de vida

Aquesta serie va dedicada a la meva filla, va estar nou mesos dins la meva panxa, però la tindré sempre dins del meu cor.

La meva alegria va començar quan vaig sentir per primer cop el batec del seu cor i quan una de les tantes puntades que em va fer em recordaven que ja mai més no seré només jo.

Quan la vaig veure per primer cop, plorava i jo somreia. Als pocs minuts obria aquesta boqueta i menjava tranquil·la enganxada a mi, i què ràpid es va adormir! Tan petita… i tan sàvia.

Aquí us mostro quatre petits bocins del meu cor. Uns petits però grans Retalls de Vida de només cinc mesos.

És increïble com algú tan petit pot fer sentir quelcom tan gran.

Autor: Cristina

Comparteix aquesta entrada a

13 Comentaris

    • gràcies Queralt! realment veure-la com creix m’inspira cada dia i buscar una foto diferent és ben fàcil amb ella.

      Respon
  1. Una preciositat d’imatges, que a totes les que ja fa temps que vàrem esser mares ens entendreixen! No em cansaré de felicitar-vos per aquest “petit” miracle que ha arribat a les vostres vides!

    Respon
    • gràcies Montse!! a veure si fem una trobada ben aviat i la coneixes que ara amb les dentones esta molt guapa.
      petons i fins ben aviat

      Respon
  2. Hola, mare de la Laia.
    Enhorabona!
    Com aquell qui no vol la cosa la Laia ja té cinc mesos, i està preciosa. Aquestes fotografies, fetes amb tota l’estimació així ho deixen veure.
    Una abraçada, Cristina.

    Respon
    • Hola Manel!! si passa ràpid si, tot just sembla que fa ahir que estava amb una panxota…i mira-la! ja amb dues dentetes 😉
      gràcies pel comentari i espero que fins ben aviat
      salut

      Respon
  3. Meravelloses mirades fotogràfiques…plenes de sensibilitat i expresiu sentit per la vida…doncs es tot un goig i luxe per a gaudir i admirar una bona i llarga estona !!!
    Salut i sort tinguis Cristina…i felicitats per aquest ric fruit…ple de bones i sanes emocions i motivacions !!!

    Respon
    • gràcies Joan! un plaer trobar-te per aqui.
      salut

      Respon
  4. Collons llegint – te gairebé em fas plorar

    Respon
    • Jajaja
      Una entrada plena de sentiment Jordi. Ja saps com sóc.
      Petons

      Respon
  5. Ups!!Ara he descobert que es pot comentar.
    Boniques i dolces imatges.

    Respon

Envia un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pin It on Pinterest

Share This

Share this post with your friends!