web analytics

Wai Prah

Cada vegada que tinc l’oportunitat de conèixer una nova cultura, em ve al cap sempre la mateixa pregunta… Com serà la seva gent a l’hora de ser retratada?

Hi ha cultures de cultures, persones de persones … El retrat és incòmode de fer depenent baix quina cultura estiguem ficats, normalment ens solem topar amb un percentatge molt petit de qui es prestin a acceptar a primeres … a sense conèixer pensin, per què no.

Hi ha tot un procés que m’encanta experimentar: no treure la càmera al principi, només observar… desenfundar, portar-la al coll, només observar… començar a fotografiar general, observar… i finalment quan arriba aquest moment en què un se sent a gust, simplement, començar a fotografiar.

Bangkok … gratacels, autopistes, moviment, contaminació, curri, olors, i més olors, colors, flors, maquillatges (sí, molta gent es pinta perquè és dolent tenir color fosc de pell), palaus daurats, temples, colors, formes, dimensions , silenci a l’entrar-hi, encens, més flors, figures, budes, budistes, tranquil·litat.

Malgrat la seva gran pobresa, la gent és molt amable. Sí, estan cansats de l’excessiu turisme, sí, estan cansats dels “falang” (com anomenen als turistes) i sí, et veuen moltes vegades com un bitllet, però quan aconsegueixes parlar una mica més enllà amb aquella persona local, realment agraeixen que vulguis aprendre un mínim de la seva cultura, del seu idioma, i no ser un turista més.

Parlant amb un cambrer, recordo que va explicar que havien diverses cultures que no li agradaven, perquè la gent no somreia. Em va deixar moltíssim pensar les seves paraules. Un somriure …

Això és el que a ells no els falta, sempre et van a somriure, sempre et van a saludar.

Per a mi va ser un país agradable de retratar, es queden quiets, com si el temps no passés, et miren fixament, els fotografies, i novament et somriuen.

Tailàndia podrà destacar de les seves precioses platges, la seva riquesa marina, els seus paisatges, els seus grandiosos temples, però més enllà de tot això, em quedo amb un molt bon record de la seva gent i la seva rebuda.

¿Per què Wai Prah?

És com ells li diuen a la seva forma de saludar: ajunten les mans i reclinen una mica el cap. No és una salutació normal, té un nom propi.

 

Sylviagusan_01

Sylviagusan_02

Sylviagusan_02b

Sylviagusan_03

Sylviagusan_04

Sylviagusan_05

Sylviagusan_06

Sylviagusan_07

Sylviagusan_08

Sylviagusan_10

Sylviagusan_11

Sylviagusan_14

Sylviagusan_15

Sylviagusan_16

Autor: Sylvia Gutiérrez

Fotógrafa y diseñadora costarricense, residente en Barcelona desde el 2005

Comparteix aquesta entrada a

Pin It on Pinterest

Share This

Share this post with your friends!