web analytics

La noblesa de la lluita

No ho hagués dit mai. Jo, que mai he sigut gaire seguidora dels esports, per qüestions laborals de sobte em vaig trobar anant a cobrir partits de rugbi del Club de Rugby Sant Cugat. Va ser quan vaig descobrir que, tot i que no era bona seguidora, disfrutava molt fotografiant esports, especialment el rugbi. Quina sorpresa, sentint-me atreta per un esport d’equip gràcies al fet de situar-me darrere d’una càmera. El primer cop que vaig anar a un partit de rugbi vaig, literalment, al·lucinar: els sprints, l’esforç, la força, els placatges. Però, paradoxalment, és un esport que es juga amb moltíssima esportivitat: després d’acabar cada partit els jugadors contraris s’abracen i cada equip es fa el passadís, primer els perdedors, després els guanyadors. A poc a poc i a força d’haver d’anar a partits, vaig començar a entendre el joc i les jugades, a preveure què podria passar. I a intentar situar-me en algun punt d’aquells immensos camps per intentar captar-ho. Aquest és un petit recorregut pel meu descobriment del rugbi.

Autor: estefania

Li apassiona la fotografia, però sent especial predilecció per la fotografia de caire social. Ha treballat com a fotoperiodista a El País i al Diari de Sant Cugat i actualment col·labora en la revista musical Mondosonoro.

Comparteix aquesta entrada a

Pin It on Pinterest

Share This

Share this post with your friends!