web analytics
Contraescenes
març30

Contraescenes

Sempre he tingut una mania estranya per fotografiar persones o figures d’esquenes. Com si només fos en aquell moment quan puc passar plenament desapercebuda i captar les coses sense que els demés se n’adonin. Una espècie de voyeur legítim cap a allò que passa en aquell moment davant meu. És com si, d’alguna manera, pogués ser testimoni de coses que no podria veure des de l’altra banda. De fet, crec que pots...

Veure Més
Sons enfocats (II)
oct.05

Sons enfocats (II)

Un any més de concerts, de fer el possible per arribar aviat i convèncer el teu amic periodista que has d’anar a agafar lloc allà davant, sí o sí. El fet de veure part d’un concert a través d’un visor i sense les mans ocupades amb un got de cervesa el fa, sense dubte, diferent. La majoria d’aquestes fotos han estat fetes en el Mercat de Música Viva de Vic 2015 per a la revista Mondosonoro. El MMVV és un...

Veure Més
Ciutat fantasma
abr.22

Ciutat fantasma

En l’any en que vaig viure a la ciutat de la llum, un dels carrets que vaig utilitzar amb la meva Yashica -herència del meu pare- era un en blanc i negre caducat. No recordo la marca, però segurament seria d’aquells carrets que venen molt barats a les fires o botigues on no saps ni si les fotos es podran revelar. Un cop vaig revelar aquell carret, vaig descartar i posar en una carpeta mental de “paperera”...

Veure Més
Sons enfocats
febr.10

Sons enfocats

És un moment decisiu, una determinada llum, un gest concret. Com gairebé en qualsevol fotografia, però això, per a mi, adquireix especial sentit en la fotografia de concerts, divertida i alhora complicada de treballar en funció de diferents aspectes -l’espai, la il·luminació, el carisma de l’artista-. A això s’afegeix el fet que, en molts concerts, la premsa només pot fotografiar en les tres primeres cançons. La foto...

Veure Més
La noblesa de la lluita
nov.20

La noblesa de la lluita

No ho hagués dit mai. Jo, que mai he sigut gaire seguidora dels esports, per qüestions laborals de sobte em vaig trobar anant a cobrir partits de rugbi del Club de Rugby Sant Cugat. Va ser quan vaig descobrir que, tot i que no era bona seguidora, disfrutava molt fotografiant esports, especialment el rugbi. Quina sorpresa, sentint-me atreta per un esport d’equip gràcies al fet de situar-me darrere d’una càmera. El primer...

Veure Més
Vora terra ferma
jul.03

Vora terra ferma

Tot va sorgir parlant amb un bon amic. Va ser així com vaig conèixer en Josep, treballador dels remolcadors del Port de Barcelona. La seva feina, junt amb la de la tripulació, consisteix en ajudar als grans vaixells (petrolers, de mercaderies, etc) a maniobrar i atracar als diferents molls del port de Barcelona. Les jornades laborals són maratonianes: acostumen a estendre’s dies complerts, en funció dels vaixells que han...

Veure Més
Simbologia d’identitats
abr.01

Simbologia d’identitats

Un dia el meu pare va desenterrar del traster la seva antiga Yashica FX-3. Des que me la va ensenyar, no m’he separat d’ella. Per mi, disparar amb carret té quelcom d’especial: penso més abans d’apretar el botó. És per això que, al contrari que normalment em passa amb el digital, aquelles fotos les faig per algun motiu. No se ben bé quin, però totes tenen una raó de ser. Soc una nostàlgica de les persones i els...

Veure Més

Pin It on Pinterest